Iraya BooksIraya Books Crear el seu conte

Qui és l'Olentzero: com explicar-ho al teu petit i una història per llegir-li

L'Olentzero és el carboner que baixa de la muntanya la nit del 24 de desembre amb regals per als nens del País Basc i de Navarra. Primer, un conte per llegir-li; després, d'on ve la seva llegenda i què contestar quan pregunta.

Il·lustració d'un poble de nit a l'hivern: un carrer empedrat i estret baixa entre cases blanques amb les teulades cobertes de neu, porticons verds, finestres il·luminades i fanals, sota un cel blau fosc amb estrelles
Un carrer de poble a l'hivern, de nit: per carrers així baixa el carboner de la muntanya.
Crear el seu conte →

Vista prèvia gratis en uns 2 minuts · 39,99 € en tapa dura

«La carta»: un conte que parla al teu petit, per a la nit del 24

La tarda del 24, al final del teu carrer, comença a sonar música.

—Ja venen!

Primer apareix la txapela. Després, la panxa rodona. És l'Olentzero, i va llançant caramels! Al seu costat camina la Mari Domingi, amb un cistell a la mà.

Tu portes la carta doblegada a la butxaca. Et tremolen una mica els genolls, però t'hi acostes i la dones a la Mari Domingi.

—La hi donaràs?

—És clar —et diu, i et fa l'ullet—. Treballem junts.

Aquella nit sopes sense protestar i et poses el pijama sense que ningú t'ho digui. Però al llit els ulls no es volen tancar.

—I si no sap on visc? —preguntes fluixet.

—La Mari Domingi té la teva carta —et diu qui et dona la bona nit—. I ella coneix totes les dreceres.

T'arrauleixes. Molt lluny, algú canta: «Olentzero joan zaigu…». La cançó es fa petita, petita, petita… i t'adorms.

Al matí, al costat de la porta, hi ha un paquet amb el teu nom. En un racó del paper, una taqueta grisa, com de cendra.

La toques amb un dit i rius.

—Eskerrik asko, Olentzero.

Il·lustració d'un nen de cabells foscos i pijama blau clar, assegut a la vora del llit amb un edredó d'estrelles, que es porta la mà a l'orella amb la boca oberta, com si sentís alguna cosa; darrere, una porta de balcó oberta amb geranis vermells i la lluna plena, i un llum encès a la tauleta
Molt lluny, algú canta… i els ulls no es volen tancar.

El que hi ha darrere: un carboner, un tronc i una amiga

Abans de portar joguines, l'Olentzero va ser el tronc que cremava a la llar la nit de Nadal; l'endemà la cendra s'escampava davant de la porta (d'aquí ve la taqueta del conte). Després, un ninot de palla que els joves passejaven de casa en casa demanant. El carboner bonàs que porta regals és recent: Zarautz va recuperar el costum a mitjan segle XX i, des dels anys setanta, les ikastoles el van portar per tot Euskal Herria.

La Mari Domingi va néixer a Sant Sebastià als anys noranta (se sol dir el 1994), amb el nom d'una nadala popular, perquè la nit també tingués una protagonista. Vitòria la va afegir a la seva desfilada el 2014.

Què contestar-li, paraula per paraula, quan pregunta per l'Olentzero

Per dir-les-hi tal qual; el que va entre parèntesis és només per a tu.

  • «La Mari Domingi és la seva xicota?» No: són amics i veïns, i aquella nit treballen junts. (Hi ha llocs que la presenten com la seva parella; l'Ajuntament de Vitòria diu que no és la seva dona ni la seva ajudant.)
  • «Per què va tan brut?» Perquè és carboner i passa el dia entre el fum i la cendra. Si porta carbó, és perquè a casa faci calor.
  • «Per què hi ha un Olentzero a cada carrer?» Perquè no pot ser a tot arreu alhora, i l'ajuden amics seus vestits com ell; la carta arriba igual.
  • «I el Pare Noel? I els Reis?» A cada casa venen els que venen: a moltes, l'Olentzero la nit del 24 i els Reis la del 5; a d'altres, també el Pare Noel aquella mateixa nit. Cap no és més de veritat que l'altre.
  • «I si m'he portat malament?» L'Olentzero ve igual: no ve a mirar això, ve a portar regals. (Millor no fer-lo servir d'amenaça.)
Il·lustració del llibre: de nit, amb lluna plena, una clariana nevada del bosc; al costat d'una cabana de pedra amb la teulada nevada i troncs apilats, una carbonera rodona de terra fumeja i brilla vermella per uns forats, amb una escala de fusta recolzada; al voltant, arbres sense fulles
La carbonera, vermella sota la neu: d'aquí surt el carbó que escalfa el poble.

Carta en mà, kalejira i cors: la vigília al carrer

Molts nens donen la carta en mà a la desfilada, a l'Olentzero o a la Mari Domingi. La kalejira, la cercavila amb música, surt segons el poble la tarda del 24 o algun dia abans (a Bilbao, el 23).

La seva cançó popular comença «Olentzero joan zaigu mendira lanera» («L'Olentzero se n'ha anat a la muntanya a treballar»): ensenya-li aquest vers i el cantarà amb tothom.

Al capvespre surten cors de casa en casa cantant la seva història i demanant un donatiu, com els joves d'abans; i en alguns llocs, quan cau la nit, es crema el ninot. Si el teu petit el veu cremar: «Aquest és el de palla; el de debò ja va cap a les cases».

Il·lustració feta com de feltre: un petit de cabells foscos, samarreta groga i pantalons de color crema abraça amb els ulls tancats una estrella somrient que brilla, davant d'un cel blau de nit ple d'estrelletes
Amb el vers après, a dormir: la nit del 24 arriba de seguida.

I si vols que pugi a la muntanya amb l'Olentzero

A IrayaBooks tenim «El fanal de l'Olentzero», amb la seva cara i el seu nom: des del llit veu baixar el fanal per la muntanya, puja dalt del ruc fins a la carbonera i torna amb un ruquet de fusta que li ha tallat l'Olentzero. És per a petits de 2 a 8 anys. Està escrit primer en basc (aquí expliquem com sona un llibre nostre en basc) i també n'hi ha en castellà, català, gallec i anglès. El llibre val 39,99 €; a part, 4,99 € d'enviament. Per tenir-lo la nit del 24, demana'l abans del 9 de desembre.

Il·lustració del llibre: en una cabana de pedra amb el foc encès i llenya apilada, l'Olentzero, amb txapela, mocador blau i la cara emmascarada, posa a les mans d'en Nico, un nen de cabells foscos amb pijama mostassa i una manta bruna amb serrells, un ruquet tallat en fusta
A la seva cabana, l'Olentzero regala a en Nico un ruquet que ha tallat mentre vetllava el foc.
Il·lustració del llibre: de nit, a la neu, en Nico va assegut en un ruc gris amb una esquella i un sac, embolicat amb la manta bruna; al seu costat, l'Olentzero somriu i aixeca un fanal encès; al fons, les cases il·luminades d'un poble amb el campanar i un cel ple d'estrelles
En Nico puja a la muntanya dalt del ruc de l'Olentzero, a la llum del fanal.

Els nostres contes

Preguntes freqüents

On se celebra l'Olentzero?

Al País Basc i a Navarra, també on avui no es parla basc. A Lesaka (Navarra) se celebra la seva baixada de la muntanya des de fa generacions.

Quin dia arriba l'Olentzero?

Gairebé a tot arreu, la nit del 24 al 25 de desembre. En alguns pobles surt un altre dia, per exemple el 31.

Què vol dir «Olentzero»?

No hi ha acord. Uns ho llegeixen com «l'època de demanar» («oles egiteko aroa»: quan s'anava de casa en casa cantant); d'altres, com «l'època del que és bo» («onen aroa»).