Iraya Qui és l'Olentzero: com explicar-ho al teu petit i una història per llegir-li
L'Olentzero és el carboner que baixa de la muntanya la nit del 24 de desembre amb regals per als nens del País Basc i de Navarra. Primer, un conte per llegir-li; després, d'on ve la seva llegenda i què contestar quan pregunta.
Vista prèvia gratis en uns 2 minuts · 39,99 € en tapa dura
«La carta»: un conte que parla al teu petit, per a la nit del 24
La tarda del 24, al final del teu carrer, comença a sonar música.
—Ja venen!
Primer apareix la txapela. Després, la panxa rodona. És l'Olentzero, i va llançant caramels! Al seu costat camina la Mari Domingi, amb un cistell a la mà.
Tu portes la carta doblegada a la butxaca. Et tremolen una mica els genolls, però t'hi acostes i la dones a la Mari Domingi.
—La hi donaràs?
—És clar —et diu, i et fa l'ullet—. Treballem junts.
Aquella nit sopes sense protestar i et poses el pijama sense que ningú t'ho digui. Però al llit els ulls no es volen tancar.
—I si no sap on visc? —preguntes fluixet.
—La Mari Domingi té la teva carta —et diu qui et dona la bona nit—. I ella coneix totes les dreceres.
T'arrauleixes. Molt lluny, algú canta: «Olentzero joan zaigu…». La cançó es fa petita, petita, petita… i t'adorms.
Al matí, al costat de la porta, hi ha un paquet amb el teu nom. En un racó del paper, una taqueta grisa, com de cendra.
La toques amb un dit i rius.
—Eskerrik asko, Olentzero.
El que hi ha darrere: un carboner, un tronc i una amiga
Abans de portar joguines, l'Olentzero va ser el tronc que cremava a la llar la nit de Nadal; l'endemà la cendra s'escampava davant de la porta (d'aquí ve la taqueta del conte). Després, un ninot de palla que els joves passejaven de casa en casa demanant. El carboner bonàs que porta regals és recent: Zarautz va recuperar el costum a mitjan segle XX i, des dels anys setanta, les ikastoles el van portar per tot Euskal Herria.
La Mari Domingi va néixer a Sant Sebastià als anys noranta (se sol dir el 1994), amb el nom d'una nadala popular, perquè la nit també tingués una protagonista. Vitòria la va afegir a la seva desfilada el 2014.
Què contestar-li, paraula per paraula, quan pregunta per l'Olentzero
Per dir-les-hi tal qual; el que va entre parèntesis és només per a tu.
- «La Mari Domingi és la seva xicota?» No: són amics i veïns, i aquella nit treballen junts. (Hi ha llocs que la presenten com la seva parella; l'Ajuntament de Vitòria diu que no és la seva dona ni la seva ajudant.)
- «Per què va tan brut?» Perquè és carboner i passa el dia entre el fum i la cendra. Si porta carbó, és perquè a casa faci calor.
- «Per què hi ha un Olentzero a cada carrer?» Perquè no pot ser a tot arreu alhora, i l'ajuden amics seus vestits com ell; la carta arriba igual.
- «I el Pare Noel? I els Reis?» A cada casa venen els que venen: a moltes, l'Olentzero la nit del 24 i els Reis la del 5; a d'altres, també el Pare Noel aquella mateixa nit. Cap no és més de veritat que l'altre.
- «I si m'he portat malament?» L'Olentzero ve igual: no ve a mirar això, ve a portar regals. (Millor no fer-lo servir d'amenaça.)
Carta en mà, kalejira i cors: la vigília al carrer
Molts nens donen la carta en mà a la desfilada, a l'Olentzero o a la Mari Domingi. La kalejira, la cercavila amb música, surt segons el poble la tarda del 24 o algun dia abans (a Bilbao, el 23).
La seva cançó popular comença «Olentzero joan zaigu mendira lanera» («L'Olentzero se n'ha anat a la muntanya a treballar»): ensenya-li aquest vers i el cantarà amb tothom.
Al capvespre surten cors de casa en casa cantant la seva història i demanant un donatiu, com els joves d'abans; i en alguns llocs, quan cau la nit, es crema el ninot. Si el teu petit el veu cremar: «Aquest és el de palla; el de debò ja va cap a les cases».
I si vols que pugi a la muntanya amb l'Olentzero
A IrayaBooks tenim «El fanal de l'Olentzero», amb la seva cara i el seu nom: des del llit veu baixar el fanal per la muntanya, puja dalt del ruc fins a la carbonera i torna amb un ruquet de fusta que li ha tallat l'Olentzero. És per a petits de 2 a 8 anys. Està escrit primer en basc (aquí expliquem com sona un llibre nostre en basc) i també n'hi ha en castellà, català, gallec i anglès. El llibre val 39,99 €; a part, 4,99 € d'enviament. Per tenir-lo la nit del 24, demana'l abans del 9 de desembre.
Els nostres contes
El fanal de l'Olentzero
L'estel dels Reis d'Orient
La nit màgica del Pare NoelPreguntes freqüents
On se celebra l'Olentzero?
Al País Basc i a Navarra, també on avui no es parla basc. A Lesaka (Navarra) se celebra la seva baixada de la muntanya des de fa generacions.
Quin dia arriba l'Olentzero?
Gairebé a tot arreu, la nit del 24 al 25 de desembre. En alguns pobles surt un altre dia, per exemple el 31.
Què vol dir «Olentzero»?
No hi ha acord. Uns ho llegeixen com «l'època de demanar» («oles egiteko aroa»: quan s'anava de casa en casa cantant); d'altres, com «l'època del que és bo» («onen aroa»).